José Ignacio “Natxo” González Sáenz compleix avui 100 dies com a màxim responsable del primer equip del Sant Andreu. Tal i com es fa amb els polítics, és bon moment per fer una valoració de la tasca de l’entrenador.
Natxo González va arribar a un Sant Andreu descomposat i abatut pel descens a 3ª divisió, que va ser un cop molt dur per a una entitat que aspirava a disputar el play-off d’ascens a 2ªA. Molts dels jugadors responsables del fracàs acabaven contracte i altres estaven a l’espera del nou entrenador per decidir el seu futur. Però Natxo només es va quedar amb tres jugadors: el porter Santos i els joves Fran Piera i Oriol Miralles. Natxo també comptava amb Manel, Santi Asensio i David Malo, però tots tres jugadors van decidir acceptar ofertes de 2ªB.
A partir d’aquí, s’havia de fer un equip totalment nou. Primer de tot, es van incorporar Bernardo Tapia i Jaume Bartrés al cos tècnic. Natxo González, sense pràcticament fer vacances, va treballar tot el mes de juliol dissenyant una plantilla on no hi hagués tantes estrelles sinó homes amb treball i compromís, cercant una per una les peces que li calien al puzzle de l’equip. Es van fer fins a un total de 16 fitxatges, de diverses edats i procedències, als quals calia afegir-hi els juvenils Morillo i Santolalla. D’altra banda, Pep Puiggarí i el juvenil Requena van ser cedits al Masnou i al Montcada, respectivament, donat que aquí no disposarien de gaires minuts.
A la pretemporada ja es va començar a veure quin era l’estil del nou entrenador. A la segona setmana l’equip ja feia sessions dobles d’entrenaments, prioritzant la condició física de la plantilla, un dels aspectes que van trontollar la temporada passada. Van començar els amistosos, i ja es va notar quin seria el punt fort de l’equip: la fortalesa defensiva. El Sant Andreu va mantenir la seva porteria a zero fins a l’últim partit, el de presentació, davant el Bellavista Milan, on va encaixar dos gols. Però això no volia dir que l'equip jugués a la defensiva, sinó que el Sant Andreu mostrava també la seva qualitat al centre del camp i a la davantera. Cal destacar la brillant actuació al Torneig dels Històrics, aconseguint el segon trofeu per a les vitrines del Narcís Sala. El balanç de la pretemporada va ser de sis victòries, tres empats, nou gols a favor i dos en contra. A la presentació, Natxo González, a diferència de Jaume Creixell la passada temporada, va preferir no vendre fum, i no va prometre l’ascens, però sí compromís, treball, sacrifici i professionalitat.
La trajectòria a la lliga ha estat impecable, millorant encara les qualitats que se li havien vist a l’equip durant la pretemporada, amb 5 victòries en 5 partits, igualant el rècord històric del club i mostrant una superioritat tècnica i tàctica sobre els rivals. El Sant Andreu és el màxim golejador, el menys golejat, té el Pitxitxi (Eloi Fontanella) i el Zamora (Aurreko). Però quan cal, aquest equip també té la grapa i la capacitat de sacrifici per superar les adversitats, com va quedar demostrat el passat diumenge.
Resumint, els primers 100 dies de Natxo González al Sant Andreu s’han de qualificar amb molt bona nota, ja que amb la seva feina s’ha aconseguit allò que semblava tan difícil: que l’afició recuperés la il•lusió que havia perdut la temporada passada, i que s’encari el futur amb altes dosis d’optimisme. Segons afirmen persones de dins del club, el vitorià està també molt il•lusionat amb el projecte del Sant Andreu, prova d’això són les llargues hores que passa al seu despatx, i també ha aconseguit traspassar aquesta il•lusió als seus jugadors, ja que el vestidor és una pinya i s’ha format un bon grup humà. A les rodes de premsa s'ha tornat a parlar de futbol, i les yemas, auto-bufetades i infidelitats de les dones dels socis han passat a la història. Després de molt de temps, el Sant Andreu torna a tenir un gran entrenador, li desitgem tota la sort del món, i tant de bo faci història al club quadribarrat.
Natxo González va arribar a un Sant Andreu descomposat i abatut pel descens a 3ª divisió, que va ser un cop molt dur per a una entitat que aspirava a disputar el play-off d’ascens a 2ªA. Molts dels jugadors responsables del fracàs acabaven contracte i altres estaven a l’espera del nou entrenador per decidir el seu futur. Però Natxo només es va quedar amb tres jugadors: el porter Santos i els joves Fran Piera i Oriol Miralles. Natxo també comptava amb Manel, Santi Asensio i David Malo, però tots tres jugadors van decidir acceptar ofertes de 2ªB.A partir d’aquí, s’havia de fer un equip totalment nou. Primer de tot, es van incorporar Bernardo Tapia i Jaume Bartrés al cos tècnic. Natxo González, sense pràcticament fer vacances, va treballar tot el mes de juliol dissenyant una plantilla on no hi hagués tantes estrelles sinó homes amb treball i compromís, cercant una per una les peces que li calien al puzzle de l’equip. Es van fer fins a un total de 16 fitxatges, de diverses edats i procedències, als quals calia afegir-hi els juvenils Morillo i Santolalla. D’altra banda, Pep Puiggarí i el juvenil Requena van ser cedits al Masnou i al Montcada, respectivament, donat que aquí no disposarien de gaires minuts.
A la pretemporada ja es va començar a veure quin era l’estil del nou entrenador. A la segona setmana l’equip ja feia sessions dobles d’entrenaments, prioritzant la condició física de la plantilla, un dels aspectes que van trontollar la temporada passada. Van començar els amistosos, i ja es va notar quin seria el punt fort de l’equip: la fortalesa defensiva. El Sant Andreu va mantenir la seva porteria a zero fins a l’últim partit, el de presentació, davant el Bellavista Milan, on va encaixar dos gols. Però això no volia dir que l'equip jugués a la defensiva, sinó que el Sant Andreu mostrava també la seva qualitat al centre del camp i a la davantera. Cal destacar la brillant actuació al Torneig dels Històrics, aconseguint el segon trofeu per a les vitrines del Narcís Sala. El balanç de la pretemporada va ser de sis victòries, tres empats, nou gols a favor i dos en contra. A la presentació, Natxo González, a diferència de Jaume Creixell la passada temporada, va preferir no vendre fum, i no va prometre l’ascens, però sí compromís, treball, sacrifici i professionalitat.
La trajectòria a la lliga ha estat impecable, millorant encara les qualitats que se li havien vist a l’equip durant la pretemporada, amb 5 victòries en 5 partits, igualant el rècord històric del club i mostrant una superioritat tècnica i tàctica sobre els rivals. El Sant Andreu és el màxim golejador, el menys golejat, té el Pitxitxi (Eloi Fontanella) i el Zamora (Aurreko). Però quan cal, aquest equip també té la grapa i la capacitat de sacrifici per superar les adversitats, com va quedar demostrat el passat diumenge.Resumint, els primers 100 dies de Natxo González al Sant Andreu s’han de qualificar amb molt bona nota, ja que amb la seva feina s’ha aconseguit allò que semblava tan difícil: que l’afició recuperés la il•lusió que havia perdut la temporada passada, i que s’encari el futur amb altes dosis d’optimisme. Segons afirmen persones de dins del club, el vitorià està també molt il•lusionat amb el projecte del Sant Andreu, prova d’això són les llargues hores que passa al seu despatx, i també ha aconseguit traspassar aquesta il•lusió als seus jugadors, ja que el vestidor és una pinya i s’ha format un bon grup humà. A les rodes de premsa s'ha tornat a parlar de futbol, i les yemas, auto-bufetades i infidelitats de les dones dels socis han passat a la història. Després de molt de temps, el Sant Andreu torna a tenir un gran entrenador, li desitgem tota la sort del món, i tant de bo faci història al club quadribarrat.
