UE.Sant Andreu 2 - Cassà 1

Partidàs el viscut avui al Narcis Sala. Avui és dels dies que surts del camp dient: "Aquest any, sí". Partit espectacular no tant pel bon joc, una primera part massa toveta, sinó per la "garra" que ha demostrat tenir aquesta plantilla. Partits com aquests, crec, afavoreixen molt més a encarar els play-off, que no partits com el del Banyoles. En partits com avui, és quan es veu la capacitat psicològica de l'equip.

A la primera part hem vist un Cassà força descarat i ben posicionat en defensa. Això, juntament amb la baixa intensitat de joc dels nostres jugadors ha provocat que en una jugada tonta, el 7 del Cassà entrés a l'àrea sense pressió i engaltés un xut creuat que ha anat al pal i cap dins la porteria. Si el xut hagués estat de 10 metres més enfora, hauria estat la reedició del gol de Villanueva contra el Mazarrón. Després d'aquesta jugada, el Cassà encara ha gaudit d'una ocasió que ha anat al pal i que podia haver fet pujar el 0-2 al marcador. Per sort això no ha passat i ha arribat la mitja part.

Amb la represa ha reaparegut el Sant Andreu de les 4 primeres jornades de lliga. També ha contribuit el fet que el Cassà ha deixat de jugar com ho ha fet a la primera part i ha col·locat l'autobús. Aguantar l'autobús a aquest Sant Andreu, és molt difícil. Més que res perquè generem moltiiiiiissimes oportunitats i finalment passa el que hem vist, que n'han entrat dues. Espectacular l'actuació de Piera a la segona part, cada cop que ho intentava marxava com i quan volia del lateral. Aquest Piera recorda a Manel Expòsito, que quan va trobar el camí del gol, no va parar de marcar-ne.

L'àrbitre avui, sorprenentment, no ha estat el protagonista. Les dues expulssions, tant la seva com la nostra, totalment justes. L'únic punt on sí que se l'ha vist permissiu és en la pèrdua de temps que tolerava al porter del Cassà. Però bé, pel què li ha servit...

Doncs bé, sense res més a dir: que passi el següent.

Ah se m'oblidava, primer partit com a locals que no fem tifo. Així doncs, al llarg de la setmana us oferirem algunes de les imatges que tenim del partit d'avui, però bé, posar en coneixement de tots que no seran gaire espectaculars ja que avui hem estat per altres coses: loteria de Nadal, guia del Sant Andreu, porter rival...

Així doncs, la cosa al final de la jornada queda així:

Crònica de la web oficial.

El proper rival: Unió Deportiva Cassà

Es tracta d'un equip debutant a la categoria. Fa 4 anys el Cassà estava a preferent territoria, i com aquell qui diu, sense pena ni glòria. Amb l'arribada de Robert Vila l'equip va començar a sumar èxits, destacant els 2 ascensos en tres temporades.

Vila, ha situat el Cassà a les portes del futbol professional. Afronten la present temporada com la revàlida del treball ben fet en les darreres campanyes. L'objectiu: la permanència. En pro d'aquest objectiu es manté la base de la plantilla que la temporada passada es va proclamar campiona de 1a Catalana. El Cassà només ha fet 8 incorporacions entre les que destaquen: Armengol, ex-Peralada; Masferrer, ex Banyoles (el fill de l'entrenador del Banyoles); i Serrano, ex Palamós. Homes contrastats i veterans que han d'aportar a l'equip les "taules" necessàries per afrontar la competició amb prou garanties. D'altra banda també és important destacar la incorporació de joves promeses del futbol gironí com Revert, Emili i Chicho (tots tres ex del Girona), Hereu (Banyoles) o Lluís (Cassà B).

Punts Forts:

La plantilla té esperit d'equip, són una "pinya", un grup d'amics que s'ho passen bé jugant al futbol.

Punts Dèbils.

L'inexperiència en la categoria de la majoria de jugadors, el fet que hi ha rivals totalment professionalitzats (Reus i Sant Andreu) i el desgast psicològic que implica el fet de ser un dels candidats al descens poden passar factura en qualsevol moment.

El tècnic.

Robert Vila complirà la seva quarta temporada al capdavant de la plantilla gironina. Va arribar amb l'equip a Preferent i l'ha situat a les portes del futbol professional. Es tracta d'una persona valorada i respectada per la gent del Cassà i, el que és més important, amb molt de crèdit.

El Col·legiat.

José Emilio Sánchez Aparicio, 25 anys, de la delegació del Baix Llobregat. L'any passat va estar 6 mesos apartar dels terreny de joc, sense xiular cap partit, arran d'un expedient que se li va obrir per una presumpta agressió a un president d'un equip al que va xiular, sense que s'arribés a demostrar res.

Els entranaments.

Aquesta notícia surt publicada avui a El 9 Esportiu. Notícia que no fa res més que confirmar la bona mà que té Natxo (i el seu equip) per dirigir una plantilla amb un gran futur.

Cliqueu per ampliar.

Destacats

Avui el 9 Esportiu publica la radiografia de la quarta jornada del grup 5è de la Tercera Divisió. Veiem com una setmana més, ja va sortir la setmana passada, Eloi surt en l'onze ideal de la jornada.

Cliqueu per ampliar.

També us oferim la imatge d'un reportatge que el mateix diari va publicar la setmana passada sobre Eloi.

Cliqueu per ampliar

A ritme de record.

Avui surt publicat al 9 Esportiu (edició Barcelona) un reportatge força complert del bon inici de lliga que esta fent la Unió Esportiva Sant Andreu. De fet, nosaltres ja deiem fa setmanes pel fòrum que aquest equip va camí de rècord. Conclusió: es nota que els periodistes "passegen" per Gol Nord.

Us adjuntem la imatge:

Cliqueu per ampliar la imatge

Només afegir una cosa, esperem que aquest any el resultat final sigui el mateix que en la temporada 49/50, l'ascens de divisió. Només cal tenir paciència, donar recolzament a l'equip i estar units per quan vinguin els moments més complicats.

Palamós 0 - Sant Andreu 3.

Ahir el Sant Andreu va guanyar per un contundent 0-3 al Palamós. D'aquesta manera el Sant Andreu comença a situar terra de per mig entre els principals perseguidors, i se situa 4 punts per sobre dels que estableixen la "zona Play-Off". Vegeu la crònica de la web oficial.

Tot seguit us deixem la crònica que fa de l'encontre el diari Sport.

Cliqueu per ampliar

Finalment, les cròniques de El 9 Esportiu. A l'esquerra, la de l'edició de Barcelona; a la dreta, la de l'edició de les Comarques Gironines.

Cliqueu per ampliar.

El rival d'avui: Palamós Club de Futbol

El degà del futbol català té, una vegada més, l'objectiu de no patir gaire per aconseguir la permanència i, una vegada aconseguida, tractar de colar-se a la part alta de la classificació.

Pel que fa a la banqueta auriblava, la marxa de Raül Agné al Girona ha donat pas a l'arribada de Cándido Viana, provinent del Prat i que havia estat jugador palamosí en les èpoques daurades del club.



Els fitxatges més destacats del Palamós són el veterà Gorka Garagarza, que amb 35 anys arriba procedent del desaparegut Mar Menor, i amb experiència a altres equips de la província; Vichu, que tot i tenir 29 anys ve del Cartagena Promesas, però ja havia estat a equips com l'Orihuela o el Reus; David Cornellà, jove promesa provinent de la pedrera del Barça; Fran Jerez, davanter provinent del Blanes, que amb només 22 anys ja ha jugat al grup murcià (Calasparra) i al valencià (Torrevieja) i Dani Planagumà, que amb 25 anys arriba del Girona disposat a ser el referent en atac d'aquest nou Palamós.

Pel que fa als jugadors que continuen de la temporada passada, cal mencionar a Santi Celaya, que amb 8 temporades al Palamós és tot un referent, el porter Joan Bayona, capità de l'equip, Carmelo Alejo, que va jugar 5 partits amb el Sant Andreu al play-off de l'any 2003 i José Luis Gallardo, que aporta una bona dosi de veterania (36 anys) a la defensa palamosina.

La directiva del Palamós s'ha plantejat que la gent s'identifiqui més amb el club, i per això s'han fet diverses iniciatives com per exemple l'elecció de la samarreta d'aquesta temporada, que s'ha fet per votació entre tots els socis a partir de 5 models donats, resultant vencedora la més 'tradicional'. Tot i això, actualment el Palamós no supera els 400 socis, però aquesta xifra ja és tot un èxit comparant amb les pitjors èpoques de l'era Piterman. Cal destacar la Penya Sport, que tot i ser una de les més antigues dins del futbol català, aglutina un bon grapat de joves animant des del gol Nord del Nou Municipal.

El Palamós CF té una bona presència a la xarxa, aquestes són algunes de les pàgines de referència de l'equip groc-i-blau:

http://www.palamoscf.com/ - Web oficial
http://perso.wanadoo.es/palamoscf/ - Web molt completa, amb història i fotos (castellà)
http://palamoscf1898.mforos.com/ - Fòrum no oficial
http://palamoscf.blogspot.com/ - El Blog de Pere Subirana
http://www.radiopalamos.com/ - Ràdio Palamós emet on-line tots els partits del Palamós

Palamós CF, degà del futbol català

L'any 1898 Gaspar Matas, un palamosí que estudiava a Anglaterra, va tornar al seu poble i va fundar el Palamós FC, un any abans que el FC Barcelona i dos abans que el RCD Espanyol. L'any 1954 l'equip va desaparèixer i es va refundar amb el nom de Palamós Sociedad Cultural, que posteriorment va canviar el seu nom a Palamós Club de Futbol, però tant la FCF com la RFEF reconeixen que l'actual equip recull la història de l'antic Palamós FC i per això es considera que el Palamós és el club degà del futbol català. El Palamós té una altra peculiaritat: la seva samarreta a ratlles grogues i blaves, que no té imitació en cap altre equip de categoria estatal.

Els primers 90 anys de la història del Palamós transcorren a les diferents categories territorials del futbol gironí i català, i no és fins a finals de la dècada dels 80 que el Degà es fa un nom entre l'elit del futbol català. Un triple ascens des de Preferent fins a Segona A, de la mà de l'entrenador Waldo Ramos i el president Emili Caballero, catapulta el Palamós fins al futbol professional, gràcies sobretot a la seva imbatibilitat al vell camp del carrer Cervantes, de superfície de terra i reduïdes dimensions.

Per jugar a la LFP calia un nou terreny de joc, i per això aquell estiu del 1989 es va inaugurar el Nou Estadi Municipal, amb capacitat per a 6.000 espectadors, tribuna coberta i de gespa natural. La vila de Palamós, amb només 13.000 habitants, va poder presumir durant 6 temporades de comptar amb un equip a la divisió de Plata. En la primera temporada a 2ªA, el Palamós va arribar a les dues últimes jornades amb serioses possibilitats de jugar la promoció d'ascens a Primera Divisió, però l'equip al final es va quedar a les portes d'aquella proesa, acabant en vuitena posició. Waldo Ramos va deixar l'equip, i les següents cinc temporades a 2ªA van ser més discretes. Tot i això, l'equip baixempordanès es va convertir en l'equip simpàtic de la categoria de plata, degut a la seva modèstia. En aquella època gloriosa Palamós va rebre visitants tan il·lustres com Betis, Deportivo, Celta, Mallorca o Osasuna, entre d'altres. Memorables van ser els derbis empordanesos amb el Figueres, que despertaven una enorme expectació, i també amb altres equips catalans com el Sabadell, el Lleida, el Barça B o l'Espanyol, que va coincidir dues temporades amb l'equip de la Costa Brava.

L'estiu del 1995 marca un abans i un després en la història del Palamós, i és que al descens a Segona B aconseguit al terreny de joc, se li va afegir un descens administratiu, amb la qual cosa el Palamós va tornar al pou de la Tercera Divisió. Des de llavors, l'equip s'ha mantingut a la zona alta de Tercera, amb l'excepció de les 3 temporades que ha militat a Segona B: la 1998-99, després d'aconseguir l'ascens l'any del Centenari, i les temporades 2002-03 i 2003-04, de la mà de Dimitri Piterman, que compaginava les funcions de president i entrenador. El més memorable d'aquesta etapa va ser l'eliminatòria de Copa del Rei contra el Betis, que es va resoldre a la pròrroga a favor de l'equip andalús amb un espectacular 3-6 (3-3 al final dels 90'). La marxa de l'ucrainès al Racing de Santander va comportar una greu crisi econòmica per al Palamós, que tot i això, sumarà la seva quarta temporada consecutiva a Tercera sense haver patit gaire per mantenir-s'hi.

Destacats

Ha sortit publicat a El 9 Esportiu la fitxa de la 3era jornada del nostre grup de Tercera Divisió. En ella podem veure com surten, en l'onze ideal, en Dani Martí i l'Eloi.

Cliqueu a sobre per ampliar

Líders, un any després

El Sant Andreu és, des del passat diumenge, el nou líder del grup 5è de Tercera Divisió, en ser l'únic equip que ha guanyat els tres partits disputats fins ara. Casualment, just ara fa un any, el Sant Andreu de Jaume Creixell era líder de Segona B, amb una derrota contra l'Eldense (2-0) i tres victòries per 1-0 davant el Barça B a casa, contra l'Espanyol B fora i davant la Gramenet al Narcís Sala, amb un solitari gol d'Arnal (foto). Però aquestes tres victòries van ser molt ajustades i amb una bona dosi de sort, i és que el joc de l'equip no acabava de convèncer i no il·lusionava. L'equip perdria el liderat just la setmana següent al camp del Terrassa (3-1), tot i que en aquell moment ningú s'ensumava que la temporada acabaria tan malament. Enguany l'equip també és líder, però les sensacions són totalment diferents a les de fa dotze mesos.

L'última vegada que el Sant Andreu havia estat líder de Tercera va ser la temporada de l'ascens (2004-05), a la jornada 15, i l'equip havia aconseguit el liderat al Nou Estadi de Palamós, remuntant un 1-0 en contra amb gols d'Àlex Villanueva al minut 74', i Xavi Comas al 92', amb l'apoteosi dels seguidors desplaçats en autocar a la capital de les gambes. El liderat només va durar tres dies, ja que el dia de la Puríssima el Sant Andreu no va passar de l'empat contra el Balaguer i es va veure superat pel Mataró a la classificació.

L'atzar ha fet que el Sant Andreu hagi de defensar el seu liderat al mateix camp d'on va sortir líder per darrera vegada. La cita serà el proper diumenge 23 a les 5 de la tarda, i s'espera bona presència de l'afició quadribarrada. I és que l'excel·lent inici de temporada està animant a viatjar a seguidors que altres temporades no es movien del Narcís Sala.

Més videos UE Sant Andreu Vs Reus

Aquest és el video dels càntics del partit UE Sant Andreu Vs Reus

Aquest és el vídeo del "Tifo"

Aquest és el video (fotogràfic) del "Tifo" by Abdin

Les cròniques.

Tot seguit adjuntem la imatge de la crònica que fa El 9 Esportiu de l'encontre d'ahir.

Cliqueu a sobre per ampliar la imatge.

Cliqueu aqui per veure la resta de cròniques.

Gran triomf sobre el Reus

Aquesta tarda l'afició del Sant Andreu ha començat a creure de debò això va seriosament.

Una victòria treballada per 4-1, davant d'un Reus que, enlloc de tancar-se i buscar el contraatac, ha vingut a jugar la pilota, mostrant que ha estat sens dubte el millor rival que hem tingut davant fins ara.

Aquí teniu un link a la crònica del partit, al No-do, digoooooooo a la pàgina oficial del club., jejeje
http://www.uesantandreu.com/index.php?option=com_content&task=view&id=414&Itemid=1

El Gol Sud avui, impressionant!!!!!! Moltes banderes i pancartes col·locades a les tanques, i una enorme senyera "emmarcada"... ja ho veureu i sentireu jeje .

Aqui teniu el video (fotogràfic) del "Tifo".

En les pròximes hores anirem "pujant" més imatges.

El proper rival: Club Futbol Reus Deportiu

Un any més el Reus està cridat a ser un dels referents de la categoria.

Amb la marxa de Natxo González i l'arribada de Ramon Maria Calderé, el Reus ha confeccionat una gran plantilla. Manté gran nombre de jugador de l'any passat, d'igual garanties per poder intantar assolir l'ascens.

D'entre les cares noves destaquen: el polivalent Tino González, el retorn de Sergi Masqué (ex-andreuenc) i el davanter Sergio Mesa.

Punts Forts.

El Reus ha pogut mantenir el bloc de la temporada pasada, un conjunt d'homes molt compromesos amb els colors.

Punts Febles.

La majoria de fitxatges es centren en la davantera de l'equip. Així doncs, de la bona resposta dels "nouvinguts" dependrà que l'equip assoleixi (o no) els seus objectius.

El tècnic.

El "nostre" Ramon Maria Calderé tindrà la difícil missió de fer oblidar Natxo González, tècnic que aconseguí un ascens amb el Reus i va estar a punt d'aconseguir-ne un altre. Calderé ja ha confirmat que no li fa por el repte de l'ascens i que vol fer història amb el Reus.

Notícia publicada avui al diari Sport.

Aquesta notícia surt publicada a l'Sport d'avui.

Entrevista a Oscar Garcia.

Aquesta és l'entrevista que surt publicada avui a El 9 Esportiu.

Skamot On Tour 07-08. Primera parada: Banyoles.

L'hora de quedada van ser les 12.oo hores al Narcís Sala. La gent, si més no els que havíem de dur els vechicles, vam ser força puntuals.

Entre acomiadar-nos de l'amic Sisket (un "saludu" des d'aquí company), que ens havia vingut a desitjar sort, i carregar els trastos als vehicles vam acabar marxant vora les 12.20. L'arribada a Banyoles fou cap a les 13.40 aproximadament.

Només posar el peu a terra vam trobar el company GPP, arribat de terres pirinenques per retransmetre l'encontre.

El lloc per dinar no ens va costar massa de trobar, va ser un "aquí te pillo, aquí te mato" gastrònomic. Menú de buffet per 12€. Però vaja, relació qualitat-quantitat-preu.... fatal, pel terra pràcticament.

Després de dinar, vam fer una agradable sobretaula (la veritat és que el dia acompanyava) i després a fer un passejada per la vora del llac. Alguns Skamot fins i tot es van a atrevir a emular el Capità Costeau i van llogar una barqueta per endinsar-se llac endins en busca del monstre de Banyoles.

Cap a les 16.00 vam anar a buscar els trastos als respectius automòbils i vam accedir al camp del Banyoles previ pagament, això sí, de 10€ en concepte d'entrada. El camp era una autèntica sauna barrejada amb solàrium, collons quina calor.

Pel que fa a l'animació la cosa va estar prou bé, sobretot quan els Desperdicis i els Skamot vam estar plegats fent els mateixos cants. Malgrat tot, les coses sempre es poden millorar i seguirem treballant per millorar la nostra animació. També és important destacar que en cap moment es van sentir cants, crits o res semblant a favor del Banyoles. Semblava que juguéssim a casa.

Com heu pogut veure el resultat va acompanyar, sobretot a partir del segon gol, que va aportar tranquilitat, i aleshores sí que vam animar amb més força en busca de la golejada que, malgrat les ocasions, es va quedar un pèl curta.

El viatge de tornada va ser agradable, no com els de l'any passat. Un cop al Narcis Sala vam estacionar-hi els nostres vehicles a l'espera de que arribessin els jugadors i els tècnics per poder-los animar i felicitar.

Fes clic aquí per a veure mes imàtges del desplaçament a Banyoles

Les cròniques.

Això és el que diuen els principals diaris del partit d'ahir. Si no veieu bé les imatges, cliqueu-hi a sobre per ampliar-les.

Primer, la crònica de l'SPORT.

La crònica de El 9.I, finalment, la crònica del diari de Girona.

Banyoles 0 - Sant Andreu 3

En el partit d'avui s'ha demostrat que el mig del camp Recio - Martí és un mur: per dalt, per baix, ho paren qüasi tot. És allò que, o pasa el jugador o la pilota, però les dues coses juntes no passen.

La defensa, fenomenal. Cometen alguns errors (pocs) per desajustos de marcatge. Quan portem un més i mig de competició això ja no passarà.

Els dos davanters molt vius buscant l'espai, pressionant, partint-se la cara. L'únic dolent de la davantera és que creem mooooltes ocasions i en materialitzem poques. De moment no ha passat res greu, però potser algun dia la cosa sí que anirà d'un gol...

Ara, el millor de l'equip, una setmana més: MANOLO LANZAROTE. De lo milloret, ganes, tècnica i uns xuts de falta esplèndits.

Amb el 0-1 el Sant Andreu ha acabat la primera part controlant el partit. En la represa, però, el Banyoles ha sortit llençat i ha gaudit, a pilota aturada, d'un parell d'ocasions (una d'elles al travesser) que podrien haver canviat el ritme del partit i, per què no, el resultat final.

Destacar que també ha jugat en Miralles. Ha fet una molt bona actuació, amb ganes de fer coses, jugant un futbol molt elegant, fàcil i ha fet un parell de jugades sobre la línia de fons que el defensa encara l'està buscant. L'equip amb Lorca al camp guanya moltes opcions ofensives. Quan ha sortit al camp, cada cop que ha tocat la pilota ha fet una jugada totalment diferent a l'anterior. També és cert, però, que amb Lorca al camp l'equip defensivament perd potència / contundència.

Del Banyoles destacaria el seu porter, sort n'han tingut del xavalet jove. Ha fotut un parell de parades que eren gol i també en destacaria el jugador de color: ganes, velocitat, certa dosis de tècnica, i jove. Aquest tio se l'hauria de seguir....

A l'acabar la jornada, la cosa està així:

En breu us oferirem el reportatge d'SKAMOT ON TOUR 07-08 a BANYOLES!

Diumenge cap a Banyoles

Eskamot Quatribarrat farà el seu primer desplaçament oficial de la Temporada 2007/2008, a un camp clàssic com és Banyoles. El conjunt de Girona ha pujat de 1a Catalana i en el primer partit de lliga va guanyar per 0-1 al Manlleu, que també havia pujat. Hem quedat per demà diumenge a les 12.00 hores al parking del Narcís Sala i es preveu anar amb 2 cotxes nostres, que ja estan plens, més o menys, dels membres de la penya.

El proper rival: Club Esportiu Banyoles.

El Banyoles és un equip històric d'aquesta Tercera Divisió. Per a ells la Catalana és com per a nosaltres la Tercera, un infern.

Cal recordar, però, que l'equip del Pla de l'Estany va acabar 4rt a Primera Catalana i que el seu ascens es deu als ascensos compensats.

L'equip banyolí ha incorporat 13 nous jugadors. Destaquen les incorporacions de 4 juvenils que pugen al primer equip i la incorporació de 5 fitxatges provinents de la FE Figueres.

Els cridats a ser els "líders" de l'equip són: Ivi, Arimanny i Juanma Fernández, jugadors amb dilatada experiència a Tercera.

Punts forts.

La història avala al Banyoles com un dels equips històrics de la Tercera Divisió.

Punts febles.

L'excessiva joventut de la plantilla pot passar factura en moments importants de la temporada, quan la pressió apreti.

El tècnic.

Poca cosa a destacar. Aquesta serà la seva tercera temporada al club després de, com hem destacat anteriorment, obtenir l'ascens de divisió gràcies als ascensos compensats.

Equip tipus.

4-4-1-1. Gerard, Vallho, Archi, David, Pau Teixidor, Ivi, Plaja, Matamala, Arimany i Johnny

El col·legiat de l'encontre.

Victor Manuel SÁNCHEZ RICO, 24 anys. Col·legiat de la delegació del Baix Llobregat que afronta la seva segona temporada a la 3a Divisió. Destaca per la seva bona condició física i col·locació sobre el terreny de joc.

Lanzarote al millor equip de la jornada.

La imatge de l'esquerra és l'onze de la 1era jornada del grup 5è de la Tercera Divisió que cada dimecres publica el 9 Esportiu.

En l'onze, podem destacar-hi la presència del nostre jugador, Manolo Lanzarote (ben merescudament). Com també és merescuda la presència de Guillem, jugador de l'Igualada que va "clavar" tres "xarxes" a l'Uropa.

També podem destacar la presència d'un vell conegut de l'afició andreuenca, en Sergi Masqué, jugador que la temporada pasada, molt breument, va formar part del nostre club.

Ara només cal esperar que mica en mica, l'onze de la jornada tingui major presència de jugadors quatribarrats. Per cert, seria bona senyal que Ramon Gatell (Uno di Noi) seguis en la seva linia i mai hi sortis gràcies als seus "favors".

Pablo Sierra. Notícia El 9

Aquesta és la notícia que surt publicada avui a El 9 sobre el, jugador "tapat" amb el que s'està negociant.

Començo amb una moooolt bona del nostre estimat "Uropa", jajajajajaja. Tercer "centenariazo", recordem el primer: Copa Catalunya, el segon: torneig d' històrics, i ara l' Igualada (sembla que li he agafat carinyo i tot), clava el tercer: li casca 5 a casa a l' Europa després de remontar un 3-0 en contra.

Mireu aquest resum i fixeu-vos en la Torcida com comencen i com acaben jeje, però el que no té desperdici és la roda de premsa dels entrenadors: en Valero té la mirada perdudíssima intentant respondre, i el Sr. Alavedra de l' Igualada, és boníssim, jajaaja. De debò no us ho perdeu.

I també us comunico que el jugador de l´Europa Ramon Gatell ja és un clàssic d' aquesta temporada, n' ha fet una altra de les seves, jajajaa. Obro un post al fòrum dedicat a aquest "crack" i l' enllaç a la crònica.

Sant Andreu 2 - Vilanova 0

Ahir va ser un dia especial, ahir vam començar el nostre cami per la tercera divisió després de dos anys a la Segona B, ens el plantegem com el nostre "añito en el infierno".

Pel que fa l'Skamot ahir també va ser un dia especial. Vam començar a recollir, de forma visible, els fruits de tot els esforços de l'any passat i del treball fet en silenci durant tot l'estiu. Així doncs, la nostra presència al Gol Sud va augmentar ja que comptem amb reforços de luxe que ens han fet practicament arribar als 22 membres.

La jornada va començar a les 10 del matí (hora local, la de Sant Andreu de Palomar). X.Eskamot (alias "Il Professore") va proposar dividir-nos en subgrups de treball com si d'una escola es tractés.

Així doncs, vam poder fer 2 "cubregradas" dobles, 4 pancartes: "Oblidar i Resorgir", "Any a l'infern", "D.E.P A.Puerta" i "Units per un sentiment". A banda, també vam poder fer 4 "megabanderes" i, el més important, fer-nos un fart de riure. A banda cal destacar la nova pancarta de la penya: hem deixat de banda el "lule" de la Cadena Els Tigres" per una pancarta més "profesioná", que fins i tot és va endur la ovació de l'Speeker del Narcis Sala.

Durant tot el partit vam estar animant sense parar. Vam estar constantment cantant, ballant, tocan els claxons (del Bozinator) i portant a l'equip cap a la victòria.

Així doncs, un vegada més, agrair a tota la gent del grup el seu esforç i dedicació en el dia d'ahir per poder-ho tirar tot endevant i sobretot pel bonrollo regnant durant tota la jornada.

Tot seguit us deixem amb el video by Abdin

Clicant al aquí a sobre podreu contemplar més imatges del partit.

Les cròniques

De l'Sport... i la de "El 9".

El proper rival: CF Vilanova

És un dels equips més potents d'aquesta Tercera Divisió. L'any passat, malgrat patir un exòde elevat de jugadors, van aconseguir fer una plantilla compacta i rocosa que, finalment, va estar lluitant fins l'últim moment per les places de play-off.

Aquest estiu el Vilanova només ha patit la marxa d'un dels titulars fixos de l'any passat (Nefta, Santboià). Així doncs, el Vilanova és un equip esperimentat i ja acoplat que compta com a referències principals David Avila, Valldosera, Triguero i Boira.

Aquest any, però, Santi Palanca a incorporat l'equip més polvora ofensiva. S'incorporen a l'equip Santi Acedo i Marc Arias per resoldre un dels principals problemes del Vilanova durant tota la pasada temporada, ja que l'equip depenia massa del trident Arias-Triguero-Ibrahim.

Punt fort.

Manté el bloc de jugadors que l'any passat el van dur fins el 5è lloc.

Punt feble.

Les lesions. Santi Triguero, Avila, Guillem i Santi Acedo, encara arroseguen lesions de l'any passat que els han impossibilitat partcipar regularment en la pretemporada.

El tècnic.

Santi Palanca de 50 anys. Porta 4 temporades al Vilanova. Amb ell l'equip va assegurar-se la permanència en el seu primer any i des de llavors, el Vilanova s'ha contrastat com un equip potent de la tercera arribant a disputar una promoció d'ascens a segona B i quedant-se a les portes en dues ocasions més.

11 tipus.

3-4-3. Carulla, Caballero, Valldosera, Aleix, Cano, Oscar Alquezar, Edgar, Boira, David Avila, Ibrahim i Santi Triguero.

Baixes.

El Vilanova té l'enfermeria plena. Caballero porta 6 punts de sutura a la cara. Marcos, té una petita ruptura als isquios, Morilla arrosegua problemes a un metatarsia del peu esquerra, Guillem té roptura de quadriceps. Santi Acedo arrosega un esguinç de tormell, Triguero no forçarà la seva recuperació i Ávila estava pendent d'unes proves mèdiques arran d'una anomalia cardiaca que se li ha detectat.

Fitxa de la UE Sant Andreu publicada pel diari Sport