Palamós CF, degà del futbol català

L'any 1898 Gaspar Matas, un palamosí que estudiava a Anglaterra, va tornar al seu poble i va fundar el Palamós FC, un any abans que el FC Barcelona i dos abans que el RCD Espanyol. L'any 1954 l'equip va desaparèixer i es va refundar amb el nom de Palamós Sociedad Cultural, que posteriorment va canviar el seu nom a Palamós Club de Futbol, però tant la FCF com la RFEF reconeixen que l'actual equip recull la història de l'antic Palamós FC i per això es considera que el Palamós és el club degà del futbol català. El Palamós té una altra peculiaritat: la seva samarreta a ratlles grogues i blaves, que no té imitació en cap altre equip de categoria estatal.

Els primers 90 anys de la història del Palamós transcorren a les diferents categories territorials del futbol gironí i català, i no és fins a finals de la dècada dels 80 que el Degà es fa un nom entre l'elit del futbol català. Un triple ascens des de Preferent fins a Segona A, de la mà de l'entrenador Waldo Ramos i el president Emili Caballero, catapulta el Palamós fins al futbol professional, gràcies sobretot a la seva imbatibilitat al vell camp del carrer Cervantes, de superfície de terra i reduïdes dimensions.

Per jugar a la LFP calia un nou terreny de joc, i per això aquell estiu del 1989 es va inaugurar el Nou Estadi Municipal, amb capacitat per a 6.000 espectadors, tribuna coberta i de gespa natural. La vila de Palamós, amb només 13.000 habitants, va poder presumir durant 6 temporades de comptar amb un equip a la divisió de Plata. En la primera temporada a 2ªA, el Palamós va arribar a les dues últimes jornades amb serioses possibilitats de jugar la promoció d'ascens a Primera Divisió, però l'equip al final es va quedar a les portes d'aquella proesa, acabant en vuitena posició. Waldo Ramos va deixar l'equip, i les següents cinc temporades a 2ªA van ser més discretes. Tot i això, l'equip baixempordanès es va convertir en l'equip simpàtic de la categoria de plata, degut a la seva modèstia. En aquella època gloriosa Palamós va rebre visitants tan il·lustres com Betis, Deportivo, Celta, Mallorca o Osasuna, entre d'altres. Memorables van ser els derbis empordanesos amb el Figueres, que despertaven una enorme expectació, i també amb altres equips catalans com el Sabadell, el Lleida, el Barça B o l'Espanyol, que va coincidir dues temporades amb l'equip de la Costa Brava.

L'estiu del 1995 marca un abans i un després en la història del Palamós, i és que al descens a Segona B aconseguit al terreny de joc, se li va afegir un descens administratiu, amb la qual cosa el Palamós va tornar al pou de la Tercera Divisió. Des de llavors, l'equip s'ha mantingut a la zona alta de Tercera, amb l'excepció de les 3 temporades que ha militat a Segona B: la 1998-99, després d'aconseguir l'ascens l'any del Centenari, i les temporades 2002-03 i 2003-04, de la mà de Dimitri Piterman, que compaginava les funcions de president i entrenador. El més memorable d'aquesta etapa va ser l'eliminatòria de Copa del Rei contra el Betis, que es va resoldre a la pròrroga a favor de l'equip andalús amb un espectacular 3-6 (3-3 al final dels 90'). La marxa de l'ucrainès al Racing de Santander va comportar una greu crisi econòmica per al Palamós, que tot i això, sumarà la seva quarta temporada consecutiva a Tercera sense haver patit gaire per mantenir-s'hi.